Una revisió sistemàtica realitzada pel grup de recerca Cátedra Steppe Forward, format per científics de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), del Centre de Ciència i Tecnologia Forestals de Catalunya (CTFC) i del gegant energètic francès TotalEnergies, ha posat de manifest l'escassetat d'estudis sobre l'impacte de les plantes fotovoltaiques en la biodiversitat.
La revisió va mostrar que les plantes fotovoltaiques de mida mitjana causen una pèrdua d'hàbitats seminaturals més gran que les grans plantes fotovoltaiques, probablement perquè les "instal·lacions mega-PV" estan subjectes a avaluacions d'impacte ambiental més estrictes, la qual cosa podria provocar la fragmentació de grans projectes.
La distribució dispersa de petites instal·lacions també és un factor que condueix a alts impactes ambientals acumulats que no es detectarien per avaluacions independents, donant suport a la necessitat d'avaluacions d'impacte ambiental acumulades i sinèrgiques.
Els resultats del seu treball es van presentar a l'estudi "Desenvolupament de l'energia solar fotovoltaica i conservació de la biodiversitat: coneixement actual i bretxes de recerca", publicat aCartes de conservació,on s'han analitzat 180 articles científics publicats des del 2010, període on el creixement exponencial de la fotovoltaica no ha anat acompanyat al mateix nivell del creixement de la investigació sobre els seus efectes sobre el medi ambient, tot i que aquesta àrea d'interès ha crescut en l'àmbit científic. comunitat.
Concretament, el nombre d'articles s'ha multiplicat per 25 en el període 2010-2023. Els resultats han permès identificar els principals impactes de les plantes fotovoltaiques sobre els ecosistemes i organismes associats, i proposar direccions futures de recerca per garantir que la transició energètica es produeixi de manera sostenible.
La revisió va assenyalar que, tot i que Àsia i Europa encapçalen la llista de regions amb la major capacitat fotovoltaica instal·lada, la major part del coneixement prové d'estudis nord-americans, especialment dels deserts, que potser no es poden extrapolar a altres entorns, com les terres de conreu, on la majoria de la capacitat fotovoltaica es troba a escala global.
A més, la majoria dels estudis es van centrar en la pèrdua o alteració de l'hàbitat, mentre que altres impactes, com les conseqüències sobre el microclima o el potencial dels sistemes agrovoltaics, amb prou feines s'han abordat. Finalment, el 53% dels estudis es van realitzar en una única instal·lació fotovoltaica, i poques vegades es van registrar les condicions prèvies a la construcció.
La instal·lació de plaques solars afecta el medi ambient i la biodiversitat de maneres molt diverses. A les zones àrides, els panells tenen un efecte directe sobre el microclima en estacions càlides, generant noves zones d'ombra i augmentant la humitat del sòl. També poden modificar la composició química i física del substrat, però cal més investigació per entendre els mecanismes que expliquen aquests canvis.
D'altra banda, les plantes fotovoltaiques produeixen alteració i pèrdua d'hàbitat a dues escales espacials. A escala paisatgística, representen una barrera física que interromp els moviments dels animals, la qual cosa pot provocar canvis en el seu comportament i poblacions. A menor escala, com ja s'ha comentat, els panells creen nous gradients d'ombra i humitat, afectant finalment la comunitat vegetal i alterant l'hàbitat d'altres grups d'animals, com els ocells i els artròpodes, amb conseqüències en els seus patrons d'ús de l'espai.
La revisió també va considerar l'impacte de les col·lisions amb plantes fotovoltaiques que s'han observat en organismes aquàtics, principalment artròpodes, que poden portar-los fora de les masses d'aigua, convertint-los en trampes ecològiques, un fenomen conegut com "efecte llac".
En la instal·lació de plaques fotovoltaiques, s'ha de prioritzar la prevenció d'impactes, començant per una adequada ordenació del territori. A més, cal dedicar més esforços de recerca a comprendre els mecanismes que expliquen els impactes observats per tal de dissenyar mesures efectives de mitigació.


